12 respostes per als
qui volen saber sobre l'esperanto
Contingut
1. Què és l'esperanto?
2. Quantes persones parlen l'esperanto a tot el món?
3. Ja tenim l'anglès com a llengua internacional, cal realment una altra llengua?
4. És possible mantenir una llengua viva sense un poble i un territori nacional?
5. Hi ha la intenció que l'esperanto substitueixi totes les altres llengües existents?
6. Una implantació àmplia de l'esperanto no és una utopia? La idea sembla increïble.
7. Avui dia creix l'interès pels dialectes. Això no és una incongruència amb la idea de l'esperanto?
8. No utilitzarà cada poble l'esperanto a la seva manera, de tal forma que al final la llengua es descompondrà?
9. No és l'esperanto una llengua creada artificialment i per tant no natural?
10. Per què alguns eminents lingüistes expressen idees negatives sobre l'esperanto?
11. Es pot utilitzar l'esperanto en discussions d'alt nivell, en poesia o per a expressar sentiments?
12. Es pot utilitzar l'esperanto en discussions d'alt nivell, en poesia o per a expressar sentiments?
L'esperanto és una eina de comunicació útil per a persones que parlen llengües diferents.
El món esdevé cada cop més internacional. Les persones, els diners i les mercaderies es mouen cada cop més i més lliurement. No obstant, degut a que les persones parlen llengües diferents, difícils d'aprendre, els pensaments no es mouen del tot lliurement. L'esperanto és una solució que crea ponts per sobre de les barreres lingüístiques. El qui aprèn esperanto alhora diu: "Estic obert al món".
2. Quantes persones parlen l'esperanto a tot el món?
Prous per a que ja a dia d'avui es pugui sentir el "sabor" d'una comunitat internacional real. Malauradament, no hi ha cap mitjà per a saber quantes persones parlen esperanto, igual que no es pot saber quantes persones parlen llatí o quantes persones parlen xinès fora de la Xina. El nombre de parlants se situa, probablement, entre 50000 i 2 milions. En qualsevol cas, els parlants d'esperanto són prous i prou repartits pel planeta per a constituir una cultura internacional en creixement.
3. Ja tenim l'anglès com a llengua internacional, cal realment una altra llengua?
Noves cultures engendren noves llengües. La cultura internacional no n'és una excepció
L'anglès és una llengua admirable, igual que ho són totes les altres llengües dins de la seva cultura, però és realment internacional? Tres idees per a fer pensar:
A) Cap de les moltes organitzacions interestatals o intergovernamentals (com la ONU, la Unió Europea o Interpol) utilitzen només l'anglès, i el mateix es pot dir de la gran majoria d'ONGs. De fet la ONU i la UE han estat obligades a fer servir cada cop un nombre més gran de llengües oficials.
B) L'opinió que l'anglès es pot utilitzar a tot el món és només una il·lusió. Una visita a Sudamèrica, regions d'Àfrica on es parla entre d'altres el francès, Rússia, Xina, Japó, etc. ens ho demostren clarament si s'intenta parlar en anglès amb persones fora dels hotels, aeroports i similars. Fins i tot a Europa sovint no és possible utilitzar l'anglès, i quan es pot, els temes que es poden tractar en la conversa són normalment limitats.
C) Molts japonesos i xinesos estudien l'anglès durant 10 anys a l'escola, però la majoria dels estudiants no són capaços de parlar-lo. I molt pocs europeus, després de molts anys d'estudi, poden adquirir el mateix nivell que un anglès nadiu. L'esperanto es pot sentir com a "llengua pròpia" després d'un període d'estudi i pràctica relativament curt.
4. És possible mantenir una llengua viva sense un poble i un territori nacional?
Sí. El que no és possible és mantenir una llengua viva sense una comunitat que l'utilitzi, l'estimi i la cuidi, però aquesta comunitat no té per què ser un poble i es pot trobar escampada pel planeta. El llatí, a l'edat mitjana, era una llengua viva sense poble: un professor de Cambridge, Colònia o Praga podia ensenyar en llatí a París i es considerava normal. La comunitat de parlants d'esperanto, d'alguna manera s'assembla a un poble en el qual prenen part persones de tots els pobles, que tot conservant la seva pròpia identitat, aporten una nova identitat humana. Es podria dir que l'esperanto té un "poble" que és, potencialment, la població de tot el planeta.
No són el color de la pell o els costums a l'hora d'esmorzar els qui donen vida a una llengua, si no la voluntat de comunicar-se. Que aquesta voluntat existeix queda palès per exemple amb internet, que ha crescut de manera explosiva en els darrers anys. Aquesta evolució ha estat possible gràcies al consens per a utilitzar el mateix codi per a tots els ordinadors, és a dir, la llengua que utilitzen per a comunicar-se entre si, independentment de que funcionin amb Macintosh, Windows o Unix/Linux. Aquesta evolució és lògica. Per què la mateixa lògica no es pot aplicar a les persones amb diferents cultures i llengües?
5. Hi ha la intenció que l'esperanto substitueixi totes les altres llengües existents?
No, en absolut. L'esperanto és d'alguna manera una eina per a defensar el dret a existir de totes les llengües.
Un dels grans avantatges de l'esperanto és que no és una llengua nacional, si no una llengua que utilitzen persones amb idiomes diferents per a intercanviar opinions o pensaments, o per a expressar els seus sentiments. L'esperanto no és un competidor de les llengües nacionals o locals si no el contrari, contribueix a lluitar contra l'opressió lingüística que es manifesta de diferents maneres al món.
A més, la possibilitat de tenir contacte directe i personal amb gent d'altres cultures és la manera més eficaç d'experimentar i enriquir-se de la diversitat cultural i humana que hi ha al nostre voltant. Aquestes experiències sovint fan créixer les ganes de saber i l'interès per les altres llengües i cutures.
Havent après esperanto, moltes persones comencen a sentir autoconfiança - "Sí, jo ja puc aprendre una llengua estrangera!" i molts, després, estudien alguna llengua local o nacional. Molts esperantistes s'interessen no només per l'esperanto, si no també per les llengües i cultures en general.
6. Una implantació àmplia de l'esperanto no és una utopia? La idea sembla increïble.
Tots els progressos importants i útils són la realització d'una utopia. Només aquells que poguessin conèixer el futur podrien dir si és o no una utopia. Però qui, per exemple el maig de 1989, podia preveure la caiguda del mur de Berlín i la desintegració de l'URSS? A la realitat, les persones no tenen la capacitat de predir exactament. En moltes novel·les antigues de ciència-ficció no existirien les situacions complicades si els protagonistes tinguessin un telèfon mòbil. Aquest és un estri normal avui dia, però no hi van pensar els autors quan intentaven imaginar el futur. No és una gran utopia l'evolució tècnica del món que s'ha realitzat i encara es realitza?
Avui l'esperanto és molt més que una utopia. És una proposta efectiva resultat de 120 anys d'ús en tots els continents i en totes les circumstàncies de la vida.
Els problemes de comunicació que experimentem actualment en circumstàncies internacionals necessiten una solució. De vegades les persones pensen que "sempre hi ha hagut un problema i sempre hi serà", no obstant a la història es troben abundants exemples de problemes solucionats. Seria increïble que aconseguíssim solucionar també aquest problema?
De fet, per a molts esperantistes no és important si mai tindrà lloc una gran implantació de l'esperanto o no. Simplement gaudeixen de la llengua i de la comunitat mundial que l'envolta, per exemple mantenint correspondència, viatjant o a través de la música.
7. Avui dia creix l'interès pels dialectes. Això no és una incongruència amb la idea de l'esperanto?
Paradoxalment, el nou interès pels dialectes avança en la mateixa direcció que l'interès per l'esperanto.
Els dialectes molt sovint són capaços d'expressar millor els sentiments i les relacions específiques d'un lloc o d'una comunitat, de vegades molt petita. De la mateixa manera, la llengua internacional esperanto està millor adaptada per a expressar allò que no pertany ni a la cultura nacional ni a la dialectal, si no que és comú per a tothom. L'ideal seria que cada persona tingués tres llengües i tres identitats: la local, la nacional/regional i la mundial. L'experiència demostra que poden conviure en harmonia i sense problemes. Un habitant de Colmar (França) que a casa parla el dialecte alemany alsacià, que coneix també la llengua nacional, el francès, i a més utilitza l'esperanto en les seves relacions amb el món, se sent alhora alsacià, francès i ciutadà del món, i segurament té una vida cultural més rica que un francès que només coneix la llengua francesa.
8. No utilitzarà cada poble l'esperanto a la seva manera, de tal forma que al final la llengua es descompondrà?
Quan una llengua es descompon és indicació que els pobles no volen o no poden mantenir el contacte recíproc. El llatí es va utilitzar en un amplíssim territori durant diversos segles i es va mantenir unit. Es va començar a dialectalitzar i aparegueren les llengües llatines només quan va caure l'imperi romà i el contacte entre els diferents territoris es va perdre.
L'evolució tècnica ja ha respost la pregunta de si podem mantenir un contacte recíproc - satèl·lits, xarxes d'ordinadors, telèfons mòbils, mitjans de comunicació de masses, trens, avions, automòbils... I l'esperanto és en si mateix una forta expressió de que les persones veritablement desitgen un contacte directe entre elles.
9. No és l'esperanto una llengua creada artificialment i per tant no natural?
Totes les llengües són un producte de creació humana. Moltes coses que veiem com a naturals - com el pa, roses, porcs, gossos - de fet són igualment el resultat de l'aplicació de la creativitat humana a la natura.
L'estructura bàsica de l'esperanto es va crear per selecció i refinat de tractats que van aparèixer, fruit de l'evolució, en les diverses llengües "naturals". En conseqüència, l'esperanto sembla totalment natural per als parlants de la llengua. Aquesta impressió de naturalitat es deu també al fet que l'esperanto respecta, més que la majoria de llengües, la tendència natural del cervell humà a generalitzar els signes significatius a tota la llengua. En moltes llengües hi ha una paraula especial per al concepte "més bo". Però els nens primer utilitzen l'expressió amb dues paraules "més bo", ja que han entès el significat de "més" a "més jove", "més maco", "més fort", etc. i generalitzen a la idea de "bo". Només la correcció feta pels pares i professors o la tendència a imitar millor les persones del voltant fan que canviïn aquesta forma natural per la correcta, la que s'adiu a la normativa de la llengua en qüestió. Passa el mateix amb totes les irregularitats. Hi ha llengües que per a dir "agafar" no apliquen el sistema habitual (afegir o canviar la terminació), si no que canvien una vocal dins del verb. També en aquest cas es pot constatar que els nens o les persones parlants d'altres llengües primer apliquen el recurs general per a formar el pretèrit i no assimilen immediatament la forma irregular. Aquestes dificultats són molt menys habituals en l'esperanto.
Un fet admirable sobre el "naixement" de l'esperanto és que el seu iniciador, L.L.Zamenhof, va crear amb èxit les condicions per a que es convertís en quelcom viu, si diverses persones el prenien per a comprendre's de manera pràctica. Això ha succeït i l'ús ha transformat el projecte en una llengua viva. Allò que va sembrar un oculista desconegut a Varsòvia l'any 1887 en forma de dossier, no era més que una llavor. Una llavor que va trobar un terreny favorable (persones que desitjaven una llengua per a comunicar-se fàcilment per sobre de les barreres lingüístiques) i que va créixer de manera natural en aquest terreny fins a esdevenir una llengua viva.
Malgrat que la 'llavor' de l'esperanto va ser llençada per només una persona, la llengua evoluciona com ho fan les altres llengües, amb l'ús. Tot i que la base sempre serà la mateixa (la que apareix al llibre Fundamento de Esperanto), la llengua disposa ara de moltes paraules i expressions que no hi eren fa cent anys. Així doncs, l'esperanto s'ha enriquit i encara es va enriquint. L'Akademio de Esperanto en segueix i en documenta l'evolució.
10. Per què alguns eminents lingüistes expressen idees negatives sobre l'esperanto?
Els que millor entenen la complexitat d'una llengua són els lingüistes. Potser, justament per això, molts d'ells, persones competents, no poden creure que l'esperanto pot funcionar com una llengua plena i viva, i per tant merèixer atenció i estudi.
Una llengua és quelcom tan complex i delicat, que l'aparició d'una autèntica llengua viva i rica basada en el projecte d'un jove (Zamenhof tenia 27 anys quan va presentar l'esperanto després de deu anys de treball) és molt poc probable. Naturalment doncs, existeix escepticisme. Però si ens fixem en la realitat, ens n'adonarem que l'esperanto, sorprenentment, funciona molt bé per a la comunicació internacional.
11. Es pot utilitzar l'esperanto en discussions d'alt nivell, en poesia o per a expressar sentiments?
Sí. Ja trobem poesia en el primer dossier sobre l'esperanto que va aparèixer el 1887. Des de llavors han anat apareixent regularment noves compilacions de poemes i molta poesia clàssica ha estat traduïda a l'esperanto.
El simple fet que existeixin bones traduccions a l'esperanto de la Monodologia de Leibniz, els Sonets de Shakespeare, alguns llibres de Tintín d'Hergé, el Senyor dels Anells de Tolkien, la Pedra Afamada de Tagore, el Diari d'un Boig de Lu-Xun, la Bíblia, l'Alcorà o els Analectes de Confuci, i que apareguin moltes obres de poesia, proven l'adequació de l'esperanto per a ús literari.
Les discussions guanyen en claredat, distinció i qualitat quan hom pot expressar-se en una llengua que sent com a pròpia, que domina bé, i quan els interlocutors poden entendre-ho tot immediatament, ja que també se senten "com a casa" amb la llengua utilitzada. Això queda palès per l'àmplia experiència dels Congressos Universals cada any i arreu del món, per les moltes trobades internacionals, seminaris sobre temes científics, universitats d'estiu, etc. que se succeeixen any rere any i on l'ensenyament, les discussions i les xerrades als passadissos tenen lloc en esperanto.
La història ens explica relats de persones de diverses parts del món que han expressat els seus sentiments mitjançant l'esperanto. Ja fos en llibres, cançons i poemes o durant trobades amb altres persones. Qui participa en la vida de la comunitat esperantista sap que en esperanto es pot insultar i discutir furiosament, però també mostrar la solidaritat, la compassió o el més profund amor.
12. Per què aprendre esperanto? Com es pot utilitzar l'idioma?
Si t'interessa l'esperanto i t'agradaria saber més sobre com utilitzar l'idioma, si us plau visita: http://lernu.net/enkonduko, allà podràs trobar diverses respostes a les preguntes "Per què aprendre esperanto?", "Com utilitzar l'idioma?", etc.